101.
tija
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 bri. Un bri de blat. peduncle canocao canyoca, tija tubular de certes plantes. canó, tija buida. canya. Les espigues eren perles, i les canyes totes or. guaix, tija de cereals i llegums. Cp. guaixada: conjunt de les tiges d'una planta. cama, tija de certes plantes. canyoca, tija del blat [...]
|
102.
brotar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caps (el blat) llucar (un arbre) guaixar, treure tija una planta. ullar grifolar, grifolejar, grifollar o grifonar grillar o germinar, treure grills, les llavors. tanyar i retanyar rebrotar (->), rebrollar, rebrostar mesar, fer un arbre la seva brotada. fillolar o fillolejar espigar o espiguejar [...]
|
103.
flor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
flor pròpiament dita, fan alguns arbres. Cp. floratge: el conjunt de les flors d'una planta. 2 Adornar amb flors naturals: Enflorar. Adornar amb flors pintades, esculpides, etc.: Florejar. 3 Paraula galant. galanteria amoreta floreta madrigal(per ext.), paraules de galanteria. 4 polsim. 5 [...]
|
104.
florir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Treure flor les plantes. fer flor treure flor reflorir, tornar a florir. florejar. Els ametllers floregen pel gener. poncellar, treure poncelles una planta. garronar(certs arbres). Les oliveres enguany han garronat molt aviat. mostrar, íd. flocar(els avellaners, etc.) rapar [...]
|
105.
branca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
branc bessa o camal, cadascuna de les branques en què es divideix la soca d'un arbre. ram, branca tallada. broc, tros de branca tallada, seca i sense fulles. rama, cadascuna de les darreres branques. secall, rama seca d'una planta. cimal, cimalada o branca mestra, cada una de les branques [...]
|
106.
traslladar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, traslladar de lloc una planta. evacuar. Han evacuat els malalts a un altre hospital. tirar. Tira la taula una mica més a l'esquerra. transbordar, traslladar persones o coses d'un vehicle a un altre. traspalar, traslladar (sorra, gra, etc.) amb la pala. mudar de lloc 2 copiar. 3 [...]
|
107.
bellugar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. fer anar fer moure sorollar. Fer caure la llavor sorollant la planta. remenar. Remenar el cap. El gos remena la cua. trontollar(v. tr.), fer trontollar, fer moure. 2 (bellugar-sepron.). Moure's desplaçant-se lleugerament, no estar quiet. belluguejar o bellugar (intr.) Un peix molt [...]
|
108.
fresc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Moderadament fred. frescós, més aviat fresc. Vam tenir un dia frescós. fresquívol, dit d'un lloc on fa fresca. frescal, íd. 2 Acabat de fer, completament recent. de trinca flamant nou, recent. 3 Que conserva inalterades les seves qualitats originàries. frescal, dit d'una planta. gerd [...]
|
109.
aguantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sostenir suportar resistir. La biga no podrà resistir tant de pes. No sé com podeu resistir les seves impertinències (en aquest sentit: Cp. Permetre. Tolerar). cossolar, fornir suport. apuntalar, aguantar amb puntals una cosa. aspraro nasprar, aguantar una planta amb aspres o naspres. emparar [...]
1 sostenir suportar resistir. La biga no podrà resistir tant de pes. No sé com podeu resistir les seves impertinències (en aquest sentit: Cp. Permetre. Tolerar). cossolar, fornir suport. apuntalar, aguantar amb puntals una cosa. asprar o nasprar, aguantar una planta amb aspres o naspres. emparar, aguantar una cosa que amenaça de caure. L'armari hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans. tenir. Ell tenia la corda amb totes dues mans. servar, aguantar fort una cosa perquè no sigui emportada. Servar una corda. Ant. Desaguantar. Deixar anar. Amollar. 2 Fig. Aguantar, una persona, una cosa desagradable. → suportar. 3 (aguantar-se pron.) resistir. La resclosa ha resistit a la riuada. sostenir-se tenir-se. Estic, de cansat, que no em puc tenir. emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder emparar amb la barana. 4 Fig. → contenir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
110.
esporgar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llucs (d'una olivera, etc.) esnovar, esporgar els brots nous d'una planta. esporguinyar, esporgar lleugerament, per sobre. escoronaro descoronar, esporgar les rames més altes. estanyadar, esporgar les tanyades o tanys d'un arbre. brancar, esporgar un arbre deixant-hi les branques convenients [...]
|